Sir
Bobby Charlton va definir
Old Trafford, l’estadi del
Manchester United, com el “
Teatre dels Somnis”. Quina gran definició! Gairebé, poesia. El
Barça té ferides obertes. Hi ha ferides que es produeixen fora del camp de futbol, i aquesta setmana n’hem tingut un altre dolorós exemple. I hi ha les del terreny de joc, i d’aquestes n’hi ha una que sagna fa temps, i és la competició europea. A les trompades de
Liverpool i
Roma s’hi va afegir la humiliació davant el
Bayern per una pèssima gestió (i també autogestió) del vestuari. Les ferides segueixen amb la frustració constant de no estar a l’alçada ni tan sols de competir a la part interessant de la
Champions, i a l’
Europa League un altre equip alemany, l’
Eintrach de Frankfurt, ens passa la ma per la cara a casa nostra, a la gespa i a les grades. Pitjor, impossible. Tot plegat comença a semblar ja una maledicció amb l’eliminació a la fase de grups de la
Champions d’enguany, i de nou cap a l’
Europa League. L’atzar ens ha condemnat a l’eliminatòria més difícil que ens podia tocar ja que l’
United té un equipàs i no tindrem ni
Pedri, ni
Gavi, ni
Dembelé, peces fonamentals per entendre el Barça actual. El 2-2 del Camp Nou diu molt més que l’empat a casa, diu precisament que no és impossible superar l’eliminatòria. Malgrat tot hi ha prou qualitat al
Barça actual i prou intel·ligència a la banqueta com per començar a tancar les ferides europees. I quin millor escenari per a fer-ho que el teatre dels somnis, que deia
Sir Bobby Charlton?
Seguir leyendo...
