Agustín Pastor i Miguel de la Guardia, investigadors del Departament de Química Analítica de la Universitat de València, han format part d’un estudi internacional multidisciplinari en el qual s’han trobat proves científiques sobre les causes de la mort del filòsof Giovanni Pico della Mirandola i del poeta Angelo Poliziano, dos dels humanistes més importants del Renaixement italià. A l’estudi, publicat en la revista Journal of Forensic and Legal Medicine, es conclou que almenys della Mirandola va morir enverinat amb arsènic.
Durant molts segles la causa de la mort dels dos pensadors ha sigut objecte de controvèrsia, i la teoria del complot i l’enverinament ha anat creixent. “El nostre treball ajuda a esclarir els misteris de la mort d’aquests personatges, desenvolupant un treball multidisciplinari entre diferents institucions europees, dins de l’esperit de col·laboració del laboratori ArchaeChemis”, explica Miguel de la Guardia, investigador del Departament de Química Analítica de la Universitat de València.
Les anàlisis antropològiques, juntament amb evidències documentals, la datació amb carboni 14 i l’examen de l’ADN de les restes dels cossos han recolzat la identificació de les restes atribuïdes a Pico della Mirandola. Els resultats de l’anàlisi donen suport a la hipòtesi que l’humanista va morir per intoxicació aguda d’arsènic. L’examen no va revelar lesions patològiques ni signes relacionats amb la sífilis, la malaltia per la qual es creia que havia mort, donats els símptomes de febre i deliris que va tindre abans de morir. L’anàlisi de metalls pesats, realitzat sobre ossos i teixits momificats, va demostrar que a les restes del filòsof hi havia nivells potencialment letals d’arsènic, fet que dóna suport a la teoria de la intoxicació extreta de les fonts documentals.
En canvi, els resultats publicats en l’article –el primer signant del qual és Gianni Gallello–, no han confirmat que el poeta Angelo Poliziano morira per una intoxicació aguda d’arsènic, sinó que suggereixen una possible exposició contínua a aquesta substància causada per factors ambientals o tractaments mèdics. A més, com a conseqüència de la mala conservació de les restes de Poliziano, no es pot excloure que processos bioquímics hagen modificat la composició elemental original òssia després d’un procés postmortem.
Este estudi forma part de la línia que desenvolupa ArchaeChemis en arqueologia forense, en particular el desenvolupament de tècniques analítiques que permeten esclarir la mort d’individus o poblacions en el passat. Este laboratori analitza episodis d’enverinament per arsènic o d’individus malalts de sífilis quan esta malaltia es curava amb mercuri.
Grup de recerca
ArchaeChemis investiga sobre materials orgànics i inorgànics, i desenvolupa noves metodologies i solucions analítiques per a l’arqueologia i en general per al patrimoni cultural, però també en altres àrees com les ciències forenses, la geologia i les ciències ambientals. En els quatre anys d’activitat des de la creació de la unitat, el personal investigador d’ArchaeChemis ha desenvolupat propostes metodològiques emprant mètodes analítics en nombrosos materials antics i col·laborant tant amb institucions espanyoles com estrangeres. ArchaeChemis (http://www.uv.es/archaechemis) va nàixer arran del treball de tesi doctoral de Gianni Gallello per la Universitat de València i desenvolupa les seues investigacions en el grup SOLINQUIANA (https://www.uv.es/solinqui/).
