El 13 de gener de 2002 es va inaugurar el Camp de Rugby de Santa Bàrbara on, després de 14 anys de història jugant fora de de la nostra vila, per fi el…
El 13 de gener de 2002 es va inaugurar el Camp de Rugby de Santa Bàrbara on, després de 14 anys de història jugant fora de de la nostra vila, per fi el Rugby Club Sitges va disputar el seu primer partit oficial a Sitges. En aquell partit es varen enfrontar els equips sènior del Rugby Club Sitges i el CN Montjuïc.
El terreny s’ubicava just al costat del camí vell de Sta. Bàrbara, aquí el seu nom Camp de Rugby de Santa Bàrbara. Aquest espai va ser cedit per l’ajuntament de Sitges amb col·laboració de l’empresa Vertix. El cost de l’adequació del terreny va ser assumit per el RC Sitges, sol·licitant un préstec avalat per membres del Club, d’altre banda l’ajuntament va aportar els mòduls per a vestuaris, a més de l’enllumenat i el manteniment de la instal·lació. En el record Genís Mataró que va fer uns fantàstics jocs de pals de 14 metres d’alçada que ens han acompanyat en aquest 18 anys.
Tenia la peculiaritat de ser un camp de sorra silícea, i per això també se’l coneixia com Campus Arena. Com anècdota val a dir que al ser de sorra el drenatge era immillorable i per tant mai s’enfangava; recordar el partit sènior masculí 1ª Nacional espanyola amb UCAM Múrcia; la nit de dissabte va fer un aiguat monumental, el partit era molt important de cara a la classificació. A les 8;00hs de diumenge al mati mig camp estava negat, semblava impossible poder jugar, però a les 12:00hs;es va jugar perfectament, per cert el Sitges va guanyar en un emocionant partit 15 a 13. Però no tot eren flors i violes, per exemple les línies es marcaven amb cal blanca que es diluïa ràpidament,sobre la sorra, així el camp s’havia de marcar tantes vegades com partits es juguessin, inclòs en moltes ocasions a la mitja part es remarcava si l’arbitre ho sol·licitava.
La temporada 2010/2011 s’estrenava la gespa al Camp de Santa Bàrbara, on gracies les gestions de l’ajuntament es va aconseguir inversió publica per a condicionar el terreny deixant en el record la sorra, i disposant per fi d’un camp de gespa natural. D’ales-hores ençà molts esforços, però sense cap mena de dubte per golejada guanyen les alegries.
Aquest dimarts 12 de maig de 2020 caigueren els pals de Sta.Bàrbara definitivament, tot i saber que ens espera un fantàstic nou camp de Rugby a Pins Vens, el cor se’ns omple d’enyorança, per la sorra, per les marques i placatges viscuts, però sobretot per les persones, presents o no, amb qui compartirem el nostre esport, amb qui compartirem i compartim la nostra vida….al cap i a la fi, d’això es tracta el Rugby.
En record d’Alberto Hernández, Joe Gascoigne, David Yuste, Marek Rusiniak i Sebas Moreira, sempre portareu la sorra de Santa Bàrbara a les botes….si em deixo algú les meves disculpes
Algunes fites esportives aconseguides a Santa Bàrbara:
