Dissabte jugàvem a la Teixonera contra un Barça que ja sospitàvem que no tindria res a veure amb el que ens havíem trobat en passades temporades. Són un equip que…
Dissabte jugàvem a la Teixonera contra un Barça que ja sospitàvem que no tindria res a veure amb el que ens havíem trobat en passades temporades. Són un equip que ha anat creixent, amb alguna jugadora provinent d’altres clubs, però sobretot amb noies de la cantera que ja eren puntals als seus equips de sub 14 i sub 16 i que quan han arribat a l’equip sènior ja tenien molts minuts de qualitat jugats.
Però no parlem d’elles, parlem de nosaltres. Per seguir amb la tònica d’aquesta temporada, som 15 jugadores per afrontar el partit, entre elles la Marina, que va venir des de Londres per ajudar-nos, gràcies Marina!
Al vestidor ja es podia percebre un ambient diferent i després de la xerrada per posar-nos les piles del JuanCar, quan ens vam quedar soles al vestidor, la Saio va regalar-nos un discurs emotiu i motivador. Hi ha hagut força canvis des del partit a Andorra i el més important és que totes ens hem pres consciència del compromís que tenim amb les companyes, els entrenadors i amb l’equip i les paraules de la Saio ho van sentenciar.
Tota la prèvia va ser correcta, concentrades a l’escalfament, amb temps per repassar touches les davanteres i jugades la línia i perquè les noies que jugaven en posicions a les que no estan acostumades, es poguessin treure una mica els nervis de sobre (gràcies Ona, Ines, Rous i Surya per adaptar-vos a les necessitats de l’equip sense dir ni pruna i fent-ho amb seguretat i convicció).
Quan va començar el partit ja vam veure que seria un d’aquells dies complicats, el rival era molt superior a nosaltres, però tot i així les nostres noies no van baixar els braços en cap moment i això va fer que les del Barça haguessin d’esforçar-se de valent per seguir sumant punts al marcador.
El partit en si no va tenir cap secret, les del Barça movien moooolt bé la pilota, eren superiors tècnicament, les del Sitges defensaven amb contundència, però els minuts, la falta de canvis i el cansament, van acabar passant-nos factura. Tot i així, fins a la darrera jugada el Sitges plantava cara. I va ser aleshores, quan estàvem a punt d’entrar a la seva 22, als darrers minuts del partit, quan la Saio, sempre disposada a rebre la pilota i tirar endavant, va rebre un malaurat placatge, que la majoria de vegades hagués acabat amb les jugadores a terra i la pilota disponible per seguir el joc, però que en aquest cas va significar el final del partit.
Des d’aquí una abraçada enorme a la Saio, pel que significa per nosaltres, estic convençuda que la resta de l’equip pensa com jo i perquè tingui una ràpida recuperació, et necessitem amb nosaltres!
Per acabar, els nostres agraïments al JC per estar sempre allí, al Mike per recórrer mitja Catalunya per jugar amb el seu equip i després venir-nos a veure i destacar l’agraïment a l’àrbitre, que no es va moure del costat de la Saio fins que la van prendre en ambulància, a les persones del Barça que també van estar al peu del canó i a tothom que va donar un cop de mà en un moment complicat.
A partir d’ara noies, només ens queda seguir entrenant fort, afrontar els següents partits a tope, siguem les que siguem i aprofitem i des d’aquí, fem una crida a totes les noies de més de 16 anys i menys de 80 que vulguin venir a formar part d’aquest equipàs que tenim!
Magda
